CADASCÚ OFEREIX EL QUE TÉ
La manera de relacionar-nos amb els altres diu molt de nosaltres mateixos...És ben certa la frase que diu "cadascú ofereix el que té".
Quan una persona ofereix amor i calidesa a la resta no deixa de ser un mirall del que hi ha dins seu, o si més no, del que desitjaria que hi hagués dins...D'aquesta manera de relacionar-nos en podem dir relacionar-nos des de l'abundància. Per tant, algunes de les qualitats que tindran aquestes persones seran una elevada maduresa, autoconeixement, autorregulació emocional i gestió de les pròpies emocions, acceptació de les pròpies, autonomia i baixa dependència emocional.
Aquestes persones tenen un estil de vida que els premet relacionar-se de manera càlida i propera als altres, normalment amb gran capacitat d'introspecció i autocrítica constructiva, amb una gran acceptació dels propis punts dèbils i una gran dosi d'autocompassió.
Quan, per altra banda, les persones es relacionen des de la necessitat, des del buit, des del dolor, podem dir que es relacionen des de l'escassetat. L'escassetat es manifesta en les persones que busquen en els altres el que no tenen al seu interior. Per tant, al contrari de les persones que es relacionen des de l'abundància, les persones d'aquest segon grup es caracteritzarien per una elevada dependència, manca de confiança en sí mateixes, inseguretat, malestar emocional o dificultats per a reconèixer i gestionar les pròpies emocions.
Abans de concloure m'agradaria apuntar que tots tenim les capacitats i fortaleses per a pertànyer al grup de persones que es relaciona des de l'abundància. El que passa però, és que moltes experiències de la nostra vida (especialment les negatives) poden haver calat profundament en la nostra identitat, especialment des de l'infància, que és quan es forma el propi autoconcepte i on principalment els pares ens ajuden a regular i reconèixer les pròpies emocions.
Així doncs, en cap moment cal que ens prejutgem i castiguem si no som capaços de fer front de manera plena al nostre present com a adults. Hem d'entendre que aquestes conductes o mancances actuals són punts de partida per a sanar el nostre passat i per tant, són oportunitats que ens brinda la vida i que, si les escoltem i en prenem consciència, podrem dur a terme una feina d'autocreixement important que millorarà inevitablement el nostre benestar.
El primer pas és escoltar-se i ser compassiu amb un mateix, recordant que tots tenim dins nostre les pròpies fortaleses, només les hem de saber reconèixer i fer-les sortir a la llum.
Abans de concloure m'agradaria apuntar que tots tenim les capacitats i fortaleses per a pertànyer al grup de persones que es relaciona des de l'abundància. El que passa però, és que moltes experiències de la nostra vida (especialment les negatives) poden haver calat profundament en la nostra identitat, especialment des de l'infància, que és quan es forma el propi autoconcepte i on principalment els pares ens ajuden a regular i reconèixer les pròpies emocions.
Així doncs, en cap moment cal que ens prejutgem i castiguem si no som capaços de fer front de manera plena al nostre present com a adults. Hem d'entendre que aquestes conductes o mancances actuals són punts de partida per a sanar el nostre passat i per tant, són oportunitats que ens brinda la vida i que, si les escoltem i en prenem consciència, podrem dur a terme una feina d'autocreixement important que millorarà inevitablement el nostre benestar.
El primer pas és escoltar-se i ser compassiu amb un mateix, recordant que tots tenim dins nostre les pròpies fortaleses, només les hem de saber reconèixer i fer-les sortir a la llum.
P.
Molt bonica aquesta reflexió!, però jo crec que la felicitat és un sentiment molt volátil i que depen de molts factors i també del moment en que vius. Crec que el grau de felicitat també pot dependre del grau d'exigència que tingui cada persona i del que espera obtenir en cada moment de la vida. Si no esperes res .... amb molt poca cosa pots ser feliç, perquè tindràs una alegría, però , en canvi si esperes molt i el teu grau d'exigència es molt alt, també pot augmentar el teu grau de frustració i això provocarà tristesa i contsequentment infelicitat. És per això que crec que la felicitat es molt volàtil i per això pots passar de ser la persona més feliç del mont a la més infeliç .
ResponEliminaCrec que la felicitat en moltes ocasions be donada pel grau de satisfacció personal que tenim de nosaltres mateixos, d'acord amb l'actitud que poden tenir les persones que ens envolten .
Realment vivim molt depressa i crec que moltes vegades en comptes de mirar-nos tant el nostre interior hauríem de mirar al nostre entorn i comprovar si les persones que ens envolten están alegres o tristres i això seria un bon termómetre per mesurar si nosaltres aportem una grau de benestar o de tristor envers als nostres companys i companyes.
Hi ha persones a les que anomenem tóxiques perquè son capaces de fer-nos sentir apàtics i sense alegría, i en canvi hi ha persones que et fan sentir alegres i contents , fins i tot sense dir-nos absolutament res, solament amb la seva presencia.
M'ha agradat la teva reflexió sobre la felicitat, tot i que penso que la felicitat es un sentiment de benestar que va lligat a cada moment de la vida i també al nostre entorn,