I SI LES TEVES PORS FOSSIN TAN SOLS UNA PART DELS TEUS DESITJOS OCULTS?

Segons els indis, cada ésser té una medicina, una lliçó per ensenyar-nos, una bellesa única.

La libèl·lula, per exemple, té la medicina de les il·lusions. Aquest animal ens parla sobre les il·lusions que hem creat i sobre les que ens queden per crear...

I si allò que creus que ha succeït en determinada situació tingués una altra veritat diferent?

I si les creences que tens sobre les teves limitacions fossin il·lusòries?

I si les persones i les feines que pensaves que eren les millors o les pitjors no ho fossin?

I si les teves pors fossin tan sols una part dels teus desitjos ocults?

Generalment, ens aferrem a certes idees, versions i creences per por, per voler controlar el que succeeix o comprendre-ho tot, justificar-nos, etc. De vegades però, la nostra forma de veure-hi està viciada, condicionada a mirar sempre les situacions i les persones a través d'un determinat prisma (probablement pel prisma que ens van transmetre els nostres pares durant la infància).

La il·lusió, tot i que ens causa dolor, és així mateix una forma de protecció. La il·lusió fa que el món sembli segur, ja que creiem saber sempre el que està passant.

La il·lusió fa que el món sembli segur, ja que creiem saber sempre el que està passant. I així evitem sorpreses envers els altres i envers nosaltres mateixos.

"Sempre passa això"

o 

"Les persones sempre es porten així amb mi"

o

"Jo sempre faig això"

Serà cert? 

O serà que nosaltres estem mirant o fins i tot inconscientment provocant una realitat sempre de la mateixa manera?

Sovint, la inseguretat en relació a la vida, el desig de ser estimats o la por a ser rebutjats inspiren creences il·lusòries i enfocaments limitadors. La il·lusió ens empresona en una mateixa veritat sobre nosaltres, el món i els altres, que ens protegeix de mirar i afrontar amb amor les nostres inseguretats i fragilitats. 

La gran il·lusió, però, és creure que hi hagi fets i límits que no puguin ser explorats amb creativitat.

La medicina de la libèl·lula està en reconèixer on ens il·lusionem, on vam crear les lectures errònies de la realitat a través de lents pròpies i/o alienes, que impedeixen tenir una mirada més àmplia.

"A quines històries i versions ens agafem?" - Ens pregunta la libèl·lula.

La màgia de trencar la il·lusió resulta en llibertat, lleugeresa i canvi, perquè és una obertura a experimentar la vida sense tantes pors, amb curiositat infantil de qui està coneixent el món i tot li és descobriment.

Confiar en la vida és lliurar-se a ella, no amb la passivitat d'aquell que espera un destí traçat, sinó fent únicament el que ens és possible i desdibuixant el control sobre el que passarà, la qual cosa ens dóna una pau enorme.

Com més confiem i més seguretat tenim, més ens podrem desvestir de les nostres il·lusions i viure en una realitat més plena. 

Quan la il·lusió i la realitat s'uneixen, el poder transformador és enorme.

L'energia creativa i poètica de la il·lusió, pot, finalment, ser utilitzada per embellir la realitat, per a crear noves propostes, en comptes de negar-la.

La il·lusió s'assembla a l'energia creativa dels somnis durant el son, és una forma de manifestació creativa del desig. Quan la fem servir harmònicament, ens ajuda a imaginar i crear el que desitgem per a nosaltres mateixos. 

En utilitzar aquesta energia conscientment, triant utilitzar-la per a recrear la realitat en comptes de negar-la, podem concretar els nostres somnis en el món físic.

I fer-los reals. 

Autora

Flávia Esper de Andrade

flaviaesper@gmail.com

Traducción

Teresa

teresa_0001@hotmail.com

Traducció i adaptació

Paula

paulallorenspsico@gmail.com